Personatges

El Llucifer és una de les figures més emblemàtiques i imponents dins de les colles de diables, i a Granollers no n’és una excepció. Representa el príncep de les tenebres, el cap de tots els diables, i simbolitza la força, el poder i el caos del foc. Per la seva jerarquia i presència escènica, acostuma a actuar acompanyat de la Diablessa, liderant l’inici i el final dels correfocs i espectacles pirotècnics.

La seva presència es fa notar per la quantitat de foc que carrega, molt superior a la de qualsevol altre diable.

A banda de les seves aparicions als correfocs de Festa Major, el Llucifer també té un paper protagonista dins l’entitat, especialment en els versots. Un dels moments àlgids on sovint pren la paraula per escarnir l’actualitat amb ironia i foc.

Només crema un únic Llucifer per correfoc.

La Diablessa és una figura tradicional i simbòlica dins les colles de diables, i forma una parella indissociable amb el Llucifer, essent la seva contra parella dins l’imaginari infernal. Representa la temptació, la irreverència i la força femenina dins l’univers del foc. Tradicionalment, és representada per un home barbut, tot i que a Granollers, amb el pas del temps, el personatge també ha estat representat per dones.

La Diablessa actua tan sola com al costat del Llucifer, amb qui pot encapçalar els moments més espectaculars del correfoc o intervenir en actes com els versots, on els personatges parlen, provoquen i fan crítica social entre flames i espurnes.

La Diablessa no només és un personatge de foc, sinó també de sàtira, provocació i crítica festiva, que amb el seu aspecte extravagant i actitud desinhibida, ajuda a trencar esquemes. A Granollers, el seu paper continua sent una part fonamental dels correfocs, versots i cercaviles, captant l’atenció i la complicitat del públic, especialment en els moments més intensos de la festa.

Generalment, només crema una única diablessa per correfoc, menys al correfoc de Festa Major de Granollers que hi cremen dues Diablesses.

Els diables de Granollers són els protagonistes principals dels correfocs i altres espectacles pirotècnics de la colla. Es caracteritzen pel seu moviment enèrgic i coreografiat: sempre avancen amb la forca alçada, ballant i saltant al ritme dels timbals, creant una atmosfera festiva i carregada d’adrenalina.

Són el gran gruix de persones que representen la figura dels diables d’un correfoc.

Els timbalers són una peça clau dins la colla de Diables de Granollers, encarregats de posar la música i el ritme que impulsen l’energia de tot l’espectacle. Situats just darrere dels saquers i tancant el correfoc, són els responsables de marcar amb les seves baquetes un so constant, repetitiu i hipnòtic. El seu toc acompanya i compassa els moviments dels diables, ajudant-los a coordinar les danses i els salts entre les flames i les espurnes.

A més de la seva presència als correfocs, els timbalers participen en altres activitats culturals i festives. Formen part de les timbalades tradicionals, com les populars de després dels correfocs de Festa Major o en trobades amb altres colles de diables de Catalunya. També participen en concursos tradicionals de tabal, on el tabal esdevé una eina d’expressió cultural i social que reforça els lligams entre els membres de la colla i la comunitat.

Dins l’imaginari tradicional dels balls de diables catalans, especialment els que es basen en l’estructura més teatral o escenificada, apareix sovint una figura celestial que s’oposa al caos, al foc i al dimoni: l’Arcàngel Sant Miquel.

A Granollers, aquest personatge s’introdueix puntualment en actes especials com els versots de Festa Major o al ball parlat de la Cercavila del Pregó. Representa el bé en contraposició al mal, personificat per Llucifer i la Diablessa.

L’Arcàngel Sant Miquel es caracteritza per la seva imatge majestuosa i simbòlica. Va vestit de blanc, color que evoca la llum, la puresa i la divinitat, i que contrasten amb la foscor dels diables.

Com a arma porta habitualment una espasa i un escut, en representació de la seva lluita contra el mal i la seva condició de guerrer celestial. Per reforçar el seu caràcter angèlic, també se li incorporen ales que el vinculen amb el món diví.

Els encenedors són figures importants dins de la colla, ja que són els responsables d’iniciar i controlar el foc que dona vida a tot l’espectacle. Són els encarregats d’encendre les forques i la resta de la pirotècnia, i d’ells depèn el ritme i l’evolució del correfoc.

Per encendre la pirotècnia, els encenedors utilitzen una eina coneguda com a botafoc, que consisteix en un tub de cartó especialment fabricat per cremar lentament i mantenir la flama viva durant més temps.

Normalment, hi ha un únic encenedor, però en ocasions especials com a l’Esquirol o als correfocs de Festa Major, n’hi ha dos.

Pel que fa a la vestimenta, els encenedors porten el mateix uniforme que la resta de diables: el trajo de la colla, que els identifica i els protegeix. A més, duen ulleres protectores i guants resistents al foc. Aquesta protecció els permet treballar amb seguretat, garantint el bon funcionament del correfoc i la integritat de tots els participants.

L’enllaç és la figura que garanteix la coordinació de tots els diables durant un correfoc. És el punt de connexió entre l’Encenedor, els Diables, els Saquers, els Timbalers, la Diablessa i el Llucifer.

Informa l’Encenedor de la quantitat de pirotècnia que resta perquè pugui anar més de pressa o més lent encenent les carretilles, igual que també informa els Diables del recorregut que s’ha de seguir. També avisa als Timbalers, la Diablessa i el Llucifer que s’acosta una figura perquè que es vagin preparant. Entre altres tasques de coordinació.

L’enllaç vesteix igual que la resta de diables, amb roba ignífuga subministrada per la colla: pantalons i jaqueta de cotó gruixut, espardenyes de tres vetes negres, mocador per protegir el cap, i caputxa amb banyes. Aquest vestuari els protegeix del foc i els identifica com a membres actius de la colla.

L’atabalat és una figura única dins de la colla, ja que és l’encarregat de fer espai quan hi ha aglomeracions, tirant traques al públic que s’encén ell mateix durant l’actuació. Aquesta particularitat el fa destacar perquè, a diferència dels altres diables que es mouen principalment en formacions i amb foc controlat, l’atabalat té una interacció molt directa i pròxima amb el públic.

Durant els correfocs, l’atabalat s’infiltra entre els espectadors, sorprenent-los amb el llançament de traques. La seva presència dinàmica i àgil trenca la barrera entre els diables i el públic, fomentant la participació i la complicitat amb la gent que assisteix a l’espectacle.

El seu paper requereix una gran experiència i destresa, ja que la pirotècnia de mà és especialment perillosa i cal manipular-la amb màxima cura.

Hi ha un atabalat per correfoc i només surt pels correfocs de l’Esquirol i de Festa Major de Granollers.

L’atabalat vesteix igual que la resta de diables, amb el trajo de la colla i la protecció adequada per garantir la seva seguretat com guants i ulleres. Aquesta vestimenta el fa part integral del grup, tot i que la seva funció sigui més lliure i improvisada.

L’aiguador és una figura essencial dins l’organització d’un correfoc dels Diables de Granollers. La seva tasca és molt important per garantir la seguretat de diables, públic i entorn durant tota l’actuació.

Equipat amb una motxilla d’aigua a pressió, coneguda comunament com a sulfatadora, l’aiguador és l’encarregat d’apagar qualsevol petit incendi, sigui a la roba, al mobiliari urbà o a terra.

Durant el correfoc, camina a la mateixa alçada que l’encenedor vigilant de prop els inicis de foc i la dinàmica general de l’actuació. No obstant això, també es mou amb llibertat per cobrir tot el recorregut si cal, atenent qualsevol incidència.

Generalment, només hi ha un únic aiguador per correfoc, i la seva funció és rotativa dins del grup de diables.

L’aiguador vesteix igual que la resta de diables, amb roba ignífuga subministrada per la colla: pantalons i jaqueta de cotó gruixut, espardenyes de tres vetes negres, mocador per protegir el cap, i caputxa amb banyes.

Els saquers són una figura imprescindible dins la logística de qualsevol correfoc. Són els encarregats de portar, custodiar i repartir la pirotècnia que els diables utilitzaran durant tot el recorregut. S’asseguren que mai falti material per encendre.

Durant l’actuació, els saquers caminen just darrere dels diables, coordinant-se amb ells per subministrar-los les carretilles i sortidors a mesura que s’esgoten. Per fer aquesta tasca, carreguen uns grans sacs de lona gruixuda i resistent a les espurnes, dissenyats especialment per protegir la pirotècnia del foc i la calor. Aquests sacs poden contenir diversos tipus de material pirotècnic, ordenat segons la necessitat de cada tram del recorregut.

El nombre de saquers varia depenent de la quantitat de pirotècnia que es cremi en el correfoc.

Pel que fa a la indumentària, vesteixen igual que la resta de diables, amb roba ignífuga subministrada per la colla: pantalons i jaqueta de cotó gruixut, espardenyes de tres vetes negres, mocador per protegir el cap, i caputxa amb banyes. Aquest vestuari els protegeix del foc i els identifica com a membres actius de la colla.