Llucifer
El Llucifer és una de les figures més emblemàtiques i imponents dins de les colles de diables, i a Granollers no n’és una excepció. Representa el príncep de les tenebres, el cap de tots els diables, i simbolitza la força, el poder i el caos del foc. Per la seva jerarquia i presència escènica, acostuma a actuar acompanyat de la Diablessa, liderant l’inici i el final dels correfocs i espectacles pirotècnics.
La seva presència es fa notar per la quantitat de foc que carrega, molt superior a la de qualsevol altre diable.
A banda de les seves aparicions als correfocs de Festa Major, el Llucifer també té un paper protagonista dins l’entitat, especialment en els versots. Un dels moments àlgids on sovint pren la paraula per escarnir l’actualitat amb ironia i foc.
Només crema un únic Llucifer per correfoc.

Vestuari

L’any 1986, durant la trobada de Santa Margarida i els Monjos, amb més de 1.200 diables, el Llucifer de Granollers es presenta amb una vestimenta diferenciada, destacant-se visualment dins de la colla gràcies a l’ús d’una capa.
Amb el pas del temps, aquesta diferenciació es perd. A diferència de la figura de la Diablessa, que manté una evolució més clara, la vestimenta del Llucifer queda desatesa.
Finalment, l’any 2025, després d’un procés participatiu dins la colla, es decideix restituir la vestimenta original i pròpia del personatge, dotant el Llucifer d’una identitat visual renovada i simbòlica.
La vestimenta incorpora, al llarg de tota la vora de la capa, els patrons característics de les rajoles del carrer del Portalet, com a homenatge visual i simbòlic a l’arrelament amb l’origen del foc que té aquest carrer.
- Casaca: Peça interior feta de cotó gruixut, amb caputxa amb banyes. Les mànigues són bufades i inclouen muscleres. Hi ha flames vermelles amb el contorn blanc.
- Armilla: Presenta una combinació de colors inversa a la de la Diablessa. Porta brodats el logotip i el nom de la colla. Davant té flames vermelles perfilades en blanc. La vora inferior està acabada amb punt blanc i està feta de cotó negre pesant.
- Pantalons: De cintura alta, cobrint l’abdomen. Els camals estan decorats amb flames vermelles amb contorn blanc. Estan confeccionats amb el mateix cotó negre pesant que l’armilla.
- Capa: Curta i amb vol ample, té forma de mitja lluna i està feta de cotó vermell gruixut.
- Calçat: Espardenyes tradicionals amb la coberta de cotó i sola de fibra natural d’espart o de cànem subjectades amb tres vetes per banda.
El ceptrot
El Llucifer s’identifica per dur un gran ceptre (o ceptrot) en forma de taüt i es destaca per la quantitat de foc que llueix. Està inspirat en el ceptre del Llucifer de la nostra colla padrina, el Ball de Diables del Vendrell.
Està fet de ferro i pintat de negre, amb una part superior que conté diversos punts de foc i un pes i alçada diferents segons la colla:
- Colla Gran:
Els dos ceptrots de la Colla Gran fan 265 cm d’alçada i tenen 8 punts de foc, però tenen dos pesos diferents. Un pesa 7,98 kg i el ceptrot especial de la Núria Miralles pesa 10,20 kg. - Colla Jove:
El seu ceptrot fa 230 cm i té un pes de 7,38 kg. Consta de 6 punts de foc. - Colla Infantil:
El seu ceptrot fa 180 cm i té un pes de 2,85 kg. Consta de 5 punts de foc.
A més del foc, el ceptrot amaga un altre element distintiu: balins o femelles de ferro a l’interior del taüt, que fan soroll quan es mou, reforçant així l’impacte visual i sonor del personatge quan avança, es gira o sacseja l’element. Aquest efecte reforça la seva aura de poder i intimidació, fent-lo un dels moments més esperats pels espectadors.

Diablessa
La Diablessa és una figura tradicional i simbòlica dins les colles de diables, i forma una parella indissociable amb el Llucifer, essent la seva contra parella dins l’imaginari infernal. Representa la temptació, la irreverència i la força femenina dins l’univers del foc. Tradicionalment, és representada per un home barbut, tot i que a Granollers, amb el pas del temps, el personatge també ha estat representat per dones.
La Diablessa actua tan sola com al costat del Llucifer, amb qui pot encapçalar els moments més espectaculars del correfoc o intervenir en actes com els versots, on els personatges parlen, provoquen i fan crítica social entre flames i espurnes.
La Diablessa no només és un personatge de foc, sinó també de sàtira, provocació i crítica festiva, que amb el seu aspecte extravagant i actitud desinhibida, ajuda a trencar esquemes. A Granollers, el seu paper continua sent una part fonamental dels correfocs, versots i cercaviles, captant l’atenció i la complicitat del públic, especialment en els moments més intensos de la festa.
Generalment, només crema una única diablessa per correfoc, menys al correfoc de Festa Major de Granollers que hi cremen dues Diablesses.

Vestuari

A Granollers, la Diablessa és fàcilment reconeixible per diversos elements icònics tant en el seu vestuari com en la seva actitud. Porta una faldilla vermella amb enaigües blanques, que contrasten amb l’espurna del foc i li donen un aire provocador. A l’esquena del vestit, hi duu el logotip de la colla, que n’identifica la pertinença i la connecta amb la resta de diables. També duu bigoti i barba.
Als peus, calça unes espardenyes de tres vetes vermelles, que completen el conjunt. Al cap, llueix un barret de palla amb banyes, que reforça el seu caràcter burlesc i diabòlic.
La diablessa de la Colla de Diables de Granollers va marcar un abans i un després, sent la primera a adoptar la faldilla curta com a part del seu vestuari. Aquest canvi va ser una autèntica novetat en la tradició, i la faldilla curta va passar a ser un element molt associat als Diables de Granollers i colles del Vallès.
Abans d’això, les faldilles de les diablesses eren majoritàriament llargues, com el Ball de Diables del Vendrell. Tanmateix, amb la incorporació d’aquesta faldilla curta per part de la diablessa de Granollers, el disseny va anar guanyant popularitat, i cada cop més diablesses van seguir el mateix camí, modernitzant així la indumentària tradicional.
La Forca
Un dels trets més destacats de la Diablessa és la seva forca, que la diferencia de la resta de diables per la seva mida i ornamentació.
Aquesta forca és més gran i ampla que la dels diables comuns, però més petita que la del Llucifer, tot mantenint un equilibri simbòlic de poder entre els dos personatges centrals de la colla. A les tres colles Infantil, Jove i Gran, es manté el model de la forca que consta de tres punts de foc, essent el central el que porta sortidors.
A més, en ocasions especials, la forca de la Diablessa llueix el pendó de la Colla, un detall visual que reforça la seva identitat dins de l’espectacle.

Diables
Els diables de Granollers són els protagonistes principals dels correfocs i altres espectacles pirotècnics de la colla. Es caracteritzen pel seu moviment enèrgic i coreografiat: sempre avancen amb la forca alçada, ballant i saltant al ritme dels timbals, creant una atmosfera festiva i carregada d’adrenalina.
Són el gran gruix de persones que representen la figura dels diables d’un correfoc.

Vestuari

Els diables vesteixen un uniforme que els identifica com a membres de la colla: el trajo subministrat per l’entitat, completat amb unes espardenyes de tres vetes negres. Per protegir-se de les espurnes, duen un mocador de cotó que cobreix el cap i una caputxa amb banyes, distintiva de la colla.
Les banyes es diferencien pels colors segons la colla a la qual pertanyen: vermelles per la Colla Gran, taronges per la Colla Jove i verdes per la Colla Infantil, creant així una imatge unitària però amb personalitat pròpia en cada grup.
Els primers trajos es van fer artesanalment entre els diables i els seus familiars amb roba de sac. Amb els anys ha anat evolucionant fins a arribar al que tenim avui dia, fet amb roba de cotó gruixuda i ignifuga.
La Forca
Porten la forca, un instrument fet a base d’un mànec de fusta i un trident de ferro, que conté un punt de foc i està pintat de color negre. Amb aquestes forques, els diables encenen i cremen carretilles i sortidors, creant un espectacle vibrant de llum i soroll que convida el públic a participar activament, saltant i ballant entre les espurnes que esquitxen a cada moviment.

Timbalers
Els timbalers són una peça clau dins la colla de Diables de Granollers, encarregats de posar la música i el ritme que impulsen l’energia de tot l’espectacle. Situats just darrere dels saquers i tancant el correfoc, són els responsables de marcar amb les seves baquetes un so constant, repetitiu i hipnòtic. El seu toc acompanya i compassa els moviments dels diables, ajudant-los a coordinar les danses i els salts entre les flames i les espurnes.
A més de la seva presència als correfocs, els timbalers participen en altres activitats culturals i festives. Formen part de les timbalades tradicionals, com les populars de després dels correfocs de Festa Major o en trobades amb altres colles de diables de Catalunya. També participen en concursos tradicionals de tabal, on el tabal esdevé una eina d’expressió cultural i social que reforça els lligams entre els membres de la colla i la comunitat.

Vestuari

La seva vestimenta és pensada per identificar-los com a membres de la colla: porten una samarreta interna que els identifica, un mocador per protegir el cap de les espurnes, pantalons de cotó i espardenyes de tres vetes amb sola de pneumàtic.
Els Timbals
Els timbals que utilitzen estan fabricats amb materials tradicionals: el cos és de fusta i la pell de boc, estirada per obtenir el so característic i profund que acompanya el foc.
La caixa de ressonància és un cilindre de fusta de 30 a 50 centímetres de diàmetre, format per tres peces ajuntades per mitjà de dos cèrcols que fixen les pells en el cilindre mitjançant cordes que les tensen. Aquests timbals estan pintats de negre i cada un té el seu propi nom i una cura especial, ja que el seu manteniment és responsabilitat de la mateixa colla.
És un coneixement que es transmet de generació en generació, amb reparacions i ajustos que es realitzen col·lectivament, fent que el timbal sigui no només una eina musical, sinó un autèntic símbol d’identitat i treball en equip.

Arcàngel
Dins l’imaginari tradicional dels balls de diables catalans, especialment els que es basen en l’estructura més teatral o escenificada, apareix sovint una figura celestial que s’oposa al caos, al foc i al dimoni: l’Arcàngel Sant Miquel.
A Granollers, aquest personatge s’introdueix puntualment en actes especials com els versots de Festa Major o al ball parlat de la Cercavila del Pregó. Representa el bé en contraposició al mal, personificat per Llucifer i la Diablessa.
L’Arcàngel Sant Miquel es caracteritza per la seva imatge majestuosa i simbòlica. Va vestit de blanc, color que evoca la llum, la puresa i la divinitat, i que contrasten amb la foscor dels diables.
Com a arma porta habitualment una espasa i un escut, en representació de la seva lluita contra el mal i la seva condició de guerrer celestial. Per reforçar el seu caràcter angèlic, també se li incorporen ales que el vinculen amb el món diví.


Encenedor
Els encenedors són figures importants dins de la colla, ja que són els responsables d’iniciar i controlar el foc que dona vida a tot l’espectacle. Són els encarregats d’encendre les forques i la resta de la pirotècnia, i d’ells depèn el ritme i l’evolució del correfoc.
Per encendre la pirotècnia, els encenedors utilitzen una eina coneguda com a botafoc, que consisteix en un tub de cartó especialment fabricat per cremar lentament i mantenir la flama viva durant més temps.
Normalment, hi ha un únic encenedor, però en ocasions especials com a l’Esquirol o als correfocs de Festa Major, n’hi ha dos.
Pel que fa a la vestimenta, els encenedors porten el mateix uniforme que la resta de diables: el trajo de la colla, que els identifica i els protegeix. A més, duen ulleres protectores i guants resistents al foc. Aquesta protecció els permet treballar amb seguretat, garantint el bon funcionament del correfoc i la integritat de tots els participants.


Enllaç
L’enllaç és la figura que garanteix la coordinació de tots els diables durant un correfoc. És el punt de connexió entre l’Encenedor, els Diables, els Saquers, els Timbalers, la Diablessa i el Llucifer.
Informa l’Encenedor de la quantitat de pirotècnia que resta perquè pugui anar més de pressa o més lent encenent les carretilles, igual que també informa els Diables del recorregut que s’ha de seguir. També avisa als Timbalers, la Diablessa i el Llucifer que s’acosta una figura perquè que es vagin preparant. Entre altres tasques de coordinació.
L’enllaç vesteix igual que la resta de diables, amb roba ignífuga subministrada per la colla: pantalons i jaqueta de cotó gruixut, espardenyes de tres vetes negres, mocador per protegir el cap, i caputxa amb banyes. Aquest vestuari els protegeix del foc i els identifica com a membres actius de la colla.


Atabalat
L’atabalat és una figura única dins de la colla, ja que és l’encarregat de fer espai quan hi ha aglomeracions, tirant traques al públic que s’encén ell mateix durant l’actuació. Aquesta particularitat el fa destacar perquè, a diferència dels altres diables que es mouen principalment en formacions i amb foc controlat, l’atabalat té una interacció molt directa i pròxima amb el públic.
Durant els correfocs, l’atabalat s’infiltra entre els espectadors, sorprenent-los amb el llançament de traques. La seva presència dinàmica i àgil trenca la barrera entre els diables i el públic, fomentant la participació i la complicitat amb la gent que assisteix a l’espectacle.
El seu paper requereix una gran experiència i destresa, ja que la pirotècnia de mà és especialment perillosa i cal manipular-la amb màxima cura.
Hi ha un atabalat per correfoc i només surt pels correfocs de l’Esquirol i de Festa Major de Granollers.
L’atabalat vesteix igual que la resta de diables, amb el trajo de la colla i la protecció adequada per garantir la seva seguretat com guants i ulleres. Aquesta vestimenta el fa part integral del grup, tot i que la seva funció sigui més lliure i improvisada.


Aiguador
L’aiguador és una figura essencial dins l’organització d’un correfoc dels Diables de Granollers. La seva tasca és molt important per garantir la seguretat de diables, públic i entorn durant tota l’actuació.
Equipat amb una motxilla d’aigua a pressió, coneguda comunament com a sulfatadora, l’aiguador és l’encarregat d’apagar qualsevol petit incendi, sigui a la roba, al mobiliari urbà o a terra.
Durant el correfoc, camina a la mateixa alçada que l’encenedor vigilant de prop els inicis de foc i la dinàmica general de l’actuació. No obstant això, també es mou amb llibertat per cobrir tot el recorregut si cal, atenent qualsevol incidència.
Generalment, només hi ha un únic aiguador per correfoc, i la seva funció és rotativa dins del grup de diables.
L’aiguador vesteix igual que la resta de diables, amb roba ignífuga subministrada per la colla: pantalons i jaqueta de cotó gruixut, espardenyes de tres vetes negres, mocador per protegir el cap, i caputxa amb banyes.


Saquers
Els saquers són una figura imprescindible dins la logística de qualsevol correfoc. Són els encarregats de portar, custodiar i repartir la pirotècnia que els diables utilitzaran durant tot el recorregut. S’asseguren que mai falti material per encendre.
Durant l’actuació, els saquers caminen just darrere dels diables, coordinant-se amb ells per subministrar-los les carretilles i sortidors a mesura que s’esgoten. Per fer aquesta tasca, carreguen uns grans sacs de lona gruixuda i resistent a les espurnes, dissenyats especialment per protegir la pirotècnia del foc i la calor. Aquests sacs poden contenir diversos tipus de material pirotècnic, ordenat segons la necessitat de cada tram del recorregut.
El nombre de saquers varia depenent de la quantitat de pirotècnia que es cremi en el correfoc.
Pel que fa a la indumentària, vesteixen igual que la resta de diables, amb roba ignífuga subministrada per la colla: pantalons i jaqueta de cotó gruixut, espardenyes de tres vetes negres, mocador per protegir el cap, i caputxa amb banyes. Aquest vestuari els protegeix del foc i els identifica com a membres actius de la colla.



