Un ball parlat, dins la tradició dels balls de diables de Catalunya, és essencialment una peça de teatre popular integrada dins la festa major. No és simplement un acompanyament del foc ni una part decorativa de l’actuació, sinó l’estructura dramàtica que dona sentit al conjunt.
Tradicionalment, les colles de Diables neixen com una representació amb arrels medievals vinculada a celebracions religioses com el Corpus o les festes patronals. En aquest context, el ball parlat escenificava una lluita simbòlica entre el bé i el mal. Els diables, encapçalats per Llucifer i per la Diablessa, es presentaven davant del públic amb parlaments plens d’orgull i provocació. A l’altra banda, l’àngel Sant Miquel representava l’ordre diví.
Aquesta representació es construeix a partir de textos rimats amb una mètrica regular i un to que varia segons qui parla: solemne en el cas de les figures celestials, burlesc i desafiant en el cas dels diables. Entre parlament i parlament, l’acció s’intercala amb el so dels timbals, les evolucions coreogràfiques i amb enceses de pirotècnia.
Versos
LLUCIFER
A Granollers, grisa vila,
diuen que és Festa Major.
La gent creu viure tranquil·la,
però tant d’ordre fa pudor…
Del Vallès som plaça forta,
del comerç, cap i casal.
Però la societat va torta,
manca esperit infernal.
Diablessa, reina meva,
posa ordre a aquesta esquadra.
Els diables fan la seva,
sols es guien per la mandra.
DIABLESSA
Llucifer no t’impacientis,
nostres diables són a punt.
Farem guerra contra els àngels,
els caurà l’infern damunt!
Relaxar-nos no podem,
ells també són previnguts!
Hem lluitat contra Betlem,
sempre n’hem sortit vençuts!
Jo soc fidel diablessa,
la princesa de l’engany.
Dels pecats en soc mestressa,
de l’incendi duc l’afany.
SANT MIQUEL
Diables, altra vegada,
mai us canseu de lluitar?
Torneu amb forta abrivada,
però el bé sempre triomfarà!
Nostre patró, Sant Esteve, 1
i tota la seva armada,
combatrem dur i sense treva
contra aquesta afusellada!
LLUCIFER
Sant Esteve, eterna guerra!
Sentiu, patró, i Sant Miquel!
Jo rebroto de la terra
com em vau llançar del cel! 2
Les forques ja són a punt,
i els timbals, per la batalla!
La victòria serà nostra,
que trontolli la Porxada!
Timbalers!
Els timbalers toquen
dues rodes del toc de foc.
TIMBALER/A
Llucifer!
Si el timbal maneu tocar,
ho farem amb contundència.
Tot l’infern retrunyirà
davant la nostra presència!
Si blasmar és el que voleu,
dels polítics i farsants,
ara els diables tindrem veu
a la Pedra de l’Encant! 3
SANT MIQUEL
Ni feixistes ni carlins 4
han pogut amb aquest poble.
Infants, joves i padrins
busquem l’ideal més noble.
DIABLESSA
Aquest àngel matusser
no sembla cap amenaça.
Però vigila, Llucifer,
que esmolada duu l’espasa!
Moviment 1 de les forques.
Avança i crema la diablessa.
Sis forques l’envolten, agenollades.
SANT MIQUEL
brandant l’espasa i l’escut
L’espasa que a mi em guia
és la més forta d’arreu!
Jo l’aguanto, però la inspira
el poder d’aquesta creu!
Diablessa, retireu-vos
i marxeu per sempre més!
Aquesta arma representa
el veïnat de Granollers!
DIABLESSA
L’univers és infinit,
per tot acaba i comença! 5
Lluitarem amb fort delit,
però avui no tenim prou esma.
Llucifer, jo et protegeixo
de les tropes celestials.
I ara et dic, i no fingeixo,
les forces són desiguals!
La Diablessa s’agenolla davant Sant Miquel, vençuda per l’espasa.
Totes les forques s’abaixen.
LLUCIFER
Diablessa, ja t’amagues?
Diables meus, ara us rendiu? 6
Els camins d’avui són aspres, 7
però l’infern encara és viu.
Maleeixo aquestes tropes,
que altre cop s’han entregat!
Sant Miquel, que a Déu evoques,
abans mort que així humiliat!
La diablessa es retira a la posició
inicial. Passa per fora de la formació.
SANT MIQUEL
Llucifer, tantes batalles
t’han deixat tot sol i fred.
Reuneix tots els teus diables
i retorna al Portalet! 8
Ciutadans d’aquesta vila,
no temeu pas els diables.
Borden molt però fan figa
quan del cel veuen les armes!
LLUCIFER
Jo et maleeixo, Sant Miquel,
Pels teus mots i el teu llegat.
Avui fem treva amb el cel,
però encara hi ha combat! 9
Els escamots refarem,
per tornar amb més força encara.
Les campanes us fondrem
per fer-ne la nostra espasa!
SANT MIQUEL
Les campanes ja van fondre
en temps de revolució, 10
per fer-ne metralla i bales,
trets i boques de canó.
Penses poc, ser infernal,
tot envaït per la fúria:
la campana contra el mal,
el foc no li fa injúria! 11
LLUCIFER
Doncs declaro l’armistici,
amb l’àngel espavilat.
Avui deixem que es confiï,
la guerra no ha acabat!
Vosaltres, granollerins!
Avui us deixem fer festa.
No farem mal als veïns,
Però això sols és una treva!
Llançarem fortes condemnes
des del fons del Portalet.
Cauran totes les columnes, 12
l’infern vindrà fet i dret!
Moviment 2 de les forques.
Avanç i alçat de Sant Miquel.
SANT MIQUEL
L’únic foc que volem veure,
el del sol abrasador.
La flama en què hem de creure,
la del cim del Canigó!
No us penseu que us adoctrino,
bons veïns de Granollers.
No pretenc alliçonar-vos;
sapigueu d’on sou, només. 13
Bona gent de la ciutat,
del Vallès i Catalunya;
defensem aquest llegat,
de la llengua i la cultura.
Ara venen nostres festes, 14
gaudim-les amb devoció.
Fem brillar carrers i places,
celebrem la tradició!
Si us agraden els saraus
feu tres visques cridaners:
un pels blancs, un pels blaus
i un pels Diables de Granollers!
Posicions a la Plaça
Forques: S’entra a plaça amb formació de passeig dels monjos amb carretilla blanca horitzontal. Formació de dues files de sis forques i Diablessa i Llucifer al darrere.
Les forques s’aguanten amb la mà exterior de la formació, la mà interior va a l’esquena.
Timbalers: Toquen el forja durant l’entrada a plaça.
Forques: Quan la Diablessa avança, les dues files de sis forques fan una volta completa (seqüència 1 a la imatge) i les forques 1, 2 i 3 de cada fila continuen avançant fins a la diablessa (seqüència 2), a qui envolten ajagudes.
Timbalers: Toquen el forja durant l’avanç.
La Diablessa crema pirotècnia blanca a l’altura de la Pedra de l’Encant envoltada per sis forques, ajagudes al seu voltant.
Timbalers: Toquen el forja i canvi a toc de foc quan crema la Diablessa.
Forques: La Diablessa es manté estàtica i les forques 1, 2 i 3 de cada fila retornen a lloc, darrere de 4, 5 i 6, que no s’han mogut.
Les forques 4, 5 i 6 avancen fins a l’inici de la fila. La formació ha corregut 3 posicions. No es fa volta completa.
Timbalers: Toquen el forja durant el retorn.
Forques: Quan Sant Miquel avança, es repeteix la mateixa operació que amb la Diablessa. Les dues files de sis forques fan una volta completa (seqüència 1 a la imatge) i les forques 4, 5 i 6 de cada fila, que ara encapçalen la formació, continuen avançant fins a envoltar Sant Miquel (seqüència 2), a qui alcen amb sis forques creuades.
Timbalers: Toquen el forja durant l’avanç.
Sant Miquel pronuncia els últims versos alçat per sis forques, a l’altura de la Pedra de l’Encant. Quan acaba, baixa a terra i les
forques retornen a la formació.
Timbalers: Silenci mentre duren els versos.
Forques: Es repeteix el retorn a lloc que s’ha fet amb la Diablessa. Sant Miquel es manté estàtic i les forques 4, 5 i 6 de cada fila retornen a lloc, darrere d’1, 2 i 3, que no s’han mogut. Les forques 1, 2 i 3 avancen fins a l’inici de la formació. S’ha recuperat la formació inicial. No es fa volta
completa.
La formació sencera surt de plaça tal com hi ha entrat, un cop es refan les files. Sant Miquel va a davant i Llucifer i Diablessa, vençuts, tanquen la comitiva de forques.
Timbalers: Toquen el forja durant la sortida de plaça.
La formació de lluïment es representa des de la plaça de la Porxada i fins a la plaça de la Corona, passant pels carrers de Barcelona i Príncep de Viana. Més tard, es recupera al carrer de Sant Roc (després de la figura de la Fonda Europa) i fins entrar a la plaça de la Porxada, on s’inicia el Ball Parlat. Durant aquests trams no es crema.
Està composta per dues files de forques que avancen en paral·lel. Davant de cada fila, la Diablessa i el Llucifer. Entre ells, i una mica més avançat, Sant Miquel amb l’escut i l’espasa. Darrere de les forques, els saquers i els timbalers.
La formació de cercavila amb foc es representa des de la plaça de la Corona i fins a la Fonda Europa. Sant Miquel es retira amb les últimes forques de la formació. La Diablessa i el Llucifer deixen la posició davantera i s’incorporen a les files de forques. Durant la cercavila amb foc es fan dues figures, a la plaça de la Corona i davant de la Fonda Europa. La Diablessa i el Llucifer també cremen davant del Museu.
Referències poètiques i històriques
1 Referència religiosa-cultural al Patró de Granollers, Sant Esteve. La primera referència documental de l’Església Parroquial de Sant Esteve és en un document del cartulari de Ripoll del 25 de juny del 972.
2 La tradició cristiana associa Llucifer a un àngel caigut, un àngel que ha estat expulsat del cel per haver intentat posar-se al nivell de Déu.
3 Referència als versots dels Diables de Granollers, que històricament es pronunciaven des de la Pedra de l’Encant.
4 Referència històrica al truculent assalt carlí de Granollers, del 17 de gener del 1875, quan 3.000 carlins van atacar la ciutat, en el marc de la tercera guerra carlina. Referència també al bombardeig feixista de Granollers, del 31 de maig del 1938, on van morir un mínim de 224 persones.
5 Referència poètica a: Verdaguer, Jacint, «Plus Ultra» dins Al Cel, a cura de Pere Tió i Puntí, Verdaguer Edicions, Folgueroles, 2017. Pàg. 134-135.
6 “Diables meus” vol ser una picada d’ullet al “Dimonis meus”, de l’històric ball parlat “El típic”, del Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona, probablement del segle XVII. Amb el de l’Arboç, són dos dels balls parlats de diables més antics del país. El 2025 ha estat representat a Granollers.
7 Referència poètica a: Verdaguer, Jacint. «Lo Comte Arnau» dins Aires del Montseny, a cura de Llorenç Soldevila i Balart. Folgueroles, 2020 Verdaguer Edicions. Pàg. 69-72.
8 Les referències al Portalet volen evocar el carreró des d’on els Diables de Granollers entren a la plaça pel correfoc. A Granollers, el Portalet s’ha vinculat històricament al foc festiu, ja que antigament s’hi celebrava el “Foc de Sant Esteve”.
9 Referència poètica-musical a: Llach, Lluís. «Abril 74» dins Viatge a Ítaca. 1975.
10 Referència històrica a la destrucció de les campanes de Granollers, en dos moments diferents: l’any 1873, durant la tercera guerra carlina, els republicans van fondre’n el bronze per fabricar canons. I durant la Guerra Civil del 1936 l’església va tornar a quedar sense campanes, quan foren despenjades i llançades damunt les runes de l’església (Baulies, 1986), (Garrell, 1960).
11 Referència poètica: De Sagarra, Josep Maria. «La campana de Sant Honorat» dins Obra completa, I-IV, Tres i Quatre. València, 1998.
12 Referència a les quinze columnes de la Porxada. Mentre ho diu, el Llucifer les assenyala.
13 Referència poètica: Molins, Pere. «Sermó de l’avi» dins Un Granollers antic i noble, a cura de Marina Miralles Mestre. Gent i Terra, 2025.
14 Picada d’ullet a “Ara venen grosses festes”, de l’històric ball parlat “El tipic”, del Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona.
En aquest document s’utilitza el masculí com a gènere no marcat i, per tant, quan es fa referència genèrica als timbalers i a les forques s’entén que s’hi inclouen els timbalers/es i els/les forques. El mateix per la resta de col·lec;us que s’hi esmenten.
Aquest ball parlat i el seu protocol s’estrenen el dijous de Festa Major del 2025, coincidint amb el quarantè aniversari dels Diables de Granollers.